Activitat política.

El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africá (ANC ), un moviment de lluita contra l'opressió i abús que patien el negres de Sud-àfrica. Mandela fou un líder de la Lliga de la Joventud del Congrés, que seria al grup dominant dins de l'ANC, amb una ideologia orientada al socialisme africá: nacionalista, antiracista i antiimperialista. El 1948 va obtenir el poder al país de Partit Nacional de Sud-àfrica, que institucionalitzá la segregació racial creant el règim de l'apartheid. Inspirat en Mohandas Gandhi, l'ANC propugná mètodes de lluita no violenta: la Lliga de la Juventud, presidida per Mandela entre 1957 i 1952, organitzà campanyes de desobediència civil contra les lleis segregacionistes.

El 1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de tranvaal, alhora que dirigia el voluntaris que desafiaveen al règim, convertint-se així en un líder del moviment. La repressió va detenir 8.000 persones, incolent el propi Mandela, que va ser confiat a Johannesburg, on establí el primer bufet d'advocats negres al país. El 1955, en acabr les condemnes, va reaparèixer en públic, impulsant l'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiració d'un Estat multiracial, igualitari i democràtic, una reforma agrària i una política de justícia social en el repartiment de la riquesa.

L'enduriment del règimen racista va culminar el 1956, amb la decisió del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van conduir a la detenció de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traïció, jutjat però alliberat per falta de proves el 1961. Tot i així, els resultats de les accions del CNA el van desil·lusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressió amb més força. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la presó. Durant el llarg judici va tenir lloc la matança de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregació desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant 69 manifestants. La matança va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergència, en virtut del qual va arrestar els líders de l'oposició negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convèncer els líders de l'ANC de la impossiblitat de lluitar per mètodes no violents, que no debilitaven pas el règim i provocaven una repressió sagnant.
Internat a la presó de Robben Island Mandela continuà la seva lluita contra l'apartheid i l'opressió a tot el món, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educació política als presos interns. El 1983, en plena reclusió, fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, i el 1988 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.