http://www.youtube.com/watch?v=Zan-u5TWDIc
http://www.youtube.com/watch?v=Zan-u5TWDIc
http://www.youtube.com/watch?v=Zan-u5TWDIc
lunes, 15 de febrero de 2010
Sud-àfrica. ( história )
Sud-àfrica ha tingut una històrica diferent de les altres nacions de l'Àfrica atesa la immigració primerenca d'Europa i la importància estratègica de la ruta del mar del Cap. La immigració europea va començar poc després que la Companyia Holandesa de les Índies Orientals fundés una estació el 1625 que amb el temps esdevindria Cape Town. El tancament del canal de Suez durant la Guerra dels Sis Dies va subratllar la seva importància en el comerç internacional d'occident i orient.
Sud-Àfrica és coneguda com la "Nació del Arc de Sant Martí", un terme encunyat per l'arquebisbe Desmond Tutu i després adoptat pel president Nelson Mandela. Mandela va fer ús del terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-Àfrica es va unir al grup de Bèlgica, els Països Baixos, el Canadà i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.
Independència
Després de quatre anys de negociacions, es va crear la Unió de Sud-àfrica a partir de les colònies del Cap i de Natal, i les repúbliques de l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal, el 31 de maig, 1910, exactament vuit anys després de la fi de la Segona Guerra Bòer. La nova Unió de Sud-àfrica va ser un domini britànic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913,[17] va limitar les propietats dels negres aleshores, a només el 7% del país, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sudafricà i el Partit Nacional es van unir formant el Partit Unit amb la intenció de reconciliar els blancs bòers i els angloparlants, però es va separar el 1939 amb l'entrada de la Unió a la Segona Guerra Mundial com a aliat del Regne Unit, a la qual s'oposava el Partit Nacional.
El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va començar a aplicar una sèrie de lleis de segregacions que es coneixerien com a Apartheid. Aquesta segregació també seria evident en la distribució de la riquesa guanyada durant la industrialització dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels estàndards de vida més elevats de tota l'Àfrica, comparables als països desenvolupats, la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educació, habitatge i l'esperança de vida. No obstant això, la renda mitjana i l'esperança de vida mitjana d'un negre, indi o coloured sud-africà era molt superior a la resta dels Estats d'Àfrica.
El 1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, el país es va convertir en una república, deixant així la Commonwealth de Nacions. El càrrec de governador general va ser abolit i va ser reemplaçat amb la posició del President de l'Estat.
Sud-Àfrica és coneguda com la "Nació del Arc de Sant Martí", un terme encunyat per l'arquebisbe Desmond Tutu i després adoptat pel president Nelson Mandela. Mandela va fer ús del terme com a metàfora per descriure la diversitat multicultural que començava a desenvolupar-se després de la fi de la ideologia de l'apartheid. El 2007, Sud-Àfrica es va unir al grup de Bèlgica, els Països Baixos, el Canadà i Espanya, en legalitzar el matrimoni homosexual.
Independència
Després de quatre anys de negociacions, es va crear la Unió de Sud-àfrica a partir de les colònies del Cap i de Natal, i les repúbliques de l'Estat Lliure d'Orange i Transvaal, el 31 de maig, 1910, exactament vuit anys després de la fi de la Segona Guerra Bòer. La nova Unió de Sud-àfrica va ser un domini britànic. L'Acta de la Terra dels Nadius, de 1913,[17] va limitar les propietats dels negres aleshores, a només el 7% del país, tot i que es va incrementar marginalment. El 1934, el Partit Sudafricà i el Partit Nacional es van unir formant el Partit Unit amb la intenció de reconciliar els blancs bòers i els angloparlants, però es va separar el 1939 amb l'entrada de la Unió a la Segona Guerra Mundial com a aliat del Regne Unit, a la qual s'oposava el Partit Nacional.
El 1948 va arribar al poder el Partit Nacional, i va començar a aplicar una sèrie de lleis de segregacions que es coneixerien com a Apartheid. Aquesta segregació també seria evident en la distribució de la riquesa guanyada durant la industrialització dels anys cinquanta als setanta. Tot i que els blancs gaudien dels estàndards de vida més elevats de tota l'Àfrica, comparables als països desenvolupats, la majoria negra es trobava en desavantatge quant a la seva economia, l'educació, habitatge i l'esperança de vida. No obstant això, la renda mitjana i l'esperança de vida mitjana d'un negre, indi o coloured sud-africà era molt superior a la resta dels Estats d'Àfrica.
El 1961, després d'un referèndum exclusiu dels blancs, el país es va convertir en una república, deixant així la Commonwealth de Nacions. El càrrec de governador general va ser abolit i va ser reemplaçat amb la posició del President de l'Estat.
Sortida de la presó de Nelson Mandela.
El 1990 el president del país Frederik Willem de Klerk va concedir la llibertat a Mandela. En sortir de la presó Mandela no cridà la venjança sinó a la reconciliació i la pau, treballant units per posar fi al govern racista del país i aconseguir la igualtat de la població sud-africana.
El 1992 fou recompensat, juntament amb Frederik Willem de Klerk, amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pels seus esforços en la finalització del règim de l'aparthei i en favor dels drets humans.
El 1993 va acordar amb el Govern nacional de Sud-àfrica, encapçalat per Frederik Willem de Klerk, la formació d'un govern de transició i la celebració, l'any següent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Frederik de Klerk, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel fí pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica.
El 1994 Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica en les primeres eleccions democràtiques i multiracials del país, càrrec que desenvolupà fins el 1999.
El 1992 fou recompensat, juntament amb Frederik Willem de Klerk, amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional pels seus esforços en la finalització del règim de l'aparthei i en favor dels drets humans.
El 1993 va acordar amb el Govern nacional de Sud-àfrica, encapçalat per Frederik Willem de Klerk, la formació d'un govern de transició i la celebració, l'any següent, d'eleccions presidencials. Per aquest motiu, aquell mateix any va ser guardonat, al costat de Frederik de Klerk, amb el Premi Nobel de la Pau pel seu treball pel fí pacífic del règim de l'apartheid, i per a posar els fonaments per a una nova democràtica Sud-àfrica.
El 1994 Nelson Mandela va ser escollit president de Sud-àfrica en les primeres eleccions democràtiques i multiracials del país, càrrec que desenvolupà fins el 1999.
--- Neson Mandela, en el tancament del seu al.legat davnt la Cort Suprema, ( 1964 )
'' Durant tota la meva vida m'he dedicat a aquesta lluita del poble africà. He batallat contra la dominació blanca, i he batallat contra la dominació negra. He buscat l'ideal d'una societat lliure i democràtica, on totes les persones visquin juntes en harmonia i en igualtat d'oportunitats. És un ideal que espero poder viure per a veure'l realitzat. Però si és necessari, és un ideal pel qual estic preparat per morir. ''
Activitat política.
El 1944 va entrar a formar part del Congrés Nacional Africá (ANC ), un moviment de lluita contra l'opressió i abús que patien el negres de Sud-àfrica. Mandela fou un líder de la Lliga de la Joventud del Congrés, que seria al grup dominant dins de l'ANC, amb una ideologia orientada al socialisme africá: nacionalista, antiracista i antiimperialista. El 1948 va obtenir el poder al país de Partit Nacional de Sud-àfrica, que institucionalitzá la segregació racial creant el règim de l'apartheid. Inspirat en Mohandas Gandhi, l'ANC propugná mètodes de lluita no violenta: la Lliga de la Juventud, presidida per Mandela entre 1957 i 1952, organitzà campanyes de desobediència civil contra les lleis segregacionistes.
El 1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de tranvaal, alhora que dirigia el voluntaris que desafiaveen al règim, convertint-se així en un líder del moviment. La repressió va detenir 8.000 persones, incolent el propi Mandela, que va ser confiat a Johannesburg, on establí el primer bufet d'advocats negres al país. El 1955, en acabr les condemnes, va reaparèixer en públic, impulsant l'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiració d'un Estat multiracial, igualitari i democràtic, una reforma agrària i una política de justícia social en el repartiment de la riquesa.
L'enduriment del règimen racista va culminar el 1956, amb la decisió del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van conduir a la detenció de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traïció, jutjat però alliberat per falta de proves el 1961. Tot i així, els resultats de les accions del CNA el van desil·lusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressió amb més força. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la presó. Durant el llarg judici va tenir lloc la matança de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregació desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant 69 manifestants. La matança va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergència, en virtut del qual va arrestar els líders de l'oposició negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convèncer els líders de l'ANC de la impossiblitat de lluitar per mètodes no violents, que no debilitaven pas el règim i provocaven una repressió sagnant.
Internat a la presó de Robben Island Mandela continuà la seva lluita contra l'apartheid i l'opressió a tot el món, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educació política als presos interns. El 1983, en plena reclusió, fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, i el 1988 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.
El 1952 Mandela va passar a presidir l'ANC de tranvaal, alhora que dirigia el voluntaris que desafiaveen al règim, convertint-se així en un líder del moviment. La repressió va detenir 8.000 persones, incolent el propi Mandela, que va ser confiat a Johannesburg, on establí el primer bufet d'advocats negres al país. El 1955, en acabr les condemnes, va reaparèixer en públic, impulsant l'aprovació d'una Carta de la Llibertat, en la qual ponderava l'aspiració d'un Estat multiracial, igualitari i democràtic, una reforma agrària i una política de justícia social en el repartiment de la riquesa.
L'enduriment del règimen racista va culminar el 1956, amb la decisió del govern de crear set reserves o bantustans, territoris marginals suposadament independents, en els quals es confinaria la majoria negra. L'ANC va respondre amb manifestacions i boicots, que van conduir a la detenció de la major part dels seus dirigents; Mandela va ser acusat d'alta traïció, jutjat però alliberat per falta de proves el 1961. Tot i així, els resultats de les accions del CNA el van desil·lusionar i va organitzar un grup paramilitar per lluitar en contra de l'apartheid i l'opressió amb més força. El 1964 va ser detingut per sabotatge i condemnat a passar la resta de la seva vida en la presó. Durant el llarg judici va tenir lloc la matança de Shaperville, en la qual la policia va disparar contra una congregació desarmada que protestava contra les lleis racistes, matant 69 manifestants. La matança va aconsellar al govern a declarar l'estat d'emergència, en virtut del qual va arrestar els líders de l'oposició negra, sent Mandela detingut alguns mesos sense judici. Aquests esdeveniments van acabar de convèncer els líders de l'ANC de la impossiblitat de lluitar per mètodes no violents, que no debilitaven pas el règim i provocaven una repressió sagnant.
Internat a la presó de Robben Island Mandela continuà la seva lluita contra l'apartheid i l'opressió a tot el món, continuant ajudant a la seva gent i realitzant classes d'educació política als presos interns. El 1983, en plena reclusió, fou guardonat amb el Premi Internacional Simón Bolívar concedit per la UNESCO i el govern de Veneçuela, i el 1988 amb el Premi Sàkharov per la Llibertat de Consciència concedit pel Parlament Europeu.
lunes, 8 de febrero de 2010
Biografia
Nelson Rolihlahla Mandela va néixer el 18 de juliol 1918 a la ciutat d'Umtata, capital de la regió del transkei. Fill del cap de la tribu Tembu, Mandela fou educat amb sentit de responsabilitat i direcció. Tot i així, renuncià al seu dret hederitari de ser cap d'una tribu xosa, i va llinceciar-se en dret l'any 1942 i entrà a treballar en un despatx d'advocats.
Mandela s'ha casat tres vegades al llar de la seva vida, ha tingut un total de sis fills.
És un apassionat de la música classica.
Mandela s'ha casat tres vegades al llar de la seva vida, ha tingut un total de sis fills.
És un apassionat de la música classica.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)